Sant Lorenzo ! :) O Ruta Verdaguer

Hola Companys, os dejo los datos de la salida de hoy en la que hemos hecho un san Lorenzo que te cagas !!! :)

Un Diez 5 estrellas

Enllaç wikiloc < http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=8159167 >

ÁLBUM FOTOS Clicar en més informació

El PiÑ del Día

Sant Cebrià de la Móra i Vallforners

Vista de l'església de Sant Cebrià de la Móra

© CIC-Moià

El terme té des de sempre una segona parròquia, la de Sant Cebrià de la Móra, situada sota el pla de la Calma, al vessant que mira el N i que aboca les seves aigües a l’antiga Vallmanya, solcada per la riera de Picamena o de l’Avencó. La vila rural de la Móra és esmentada per primera vegada entre els anys 898 i 917 i l’església de Sant Cebrià el 1099. L’edificació actual és romànica del segle XII, d’una nau amb absis llis, de pedra rogenca, a la qual es van afegir vers el 1580 dues capelles laterals que li donen ara una planta de creu llatina. El 1722 es va construir la nova portalada de ponent i vers el 1799 se li va aixecar un campanar, semblant a les torres de defensa de les antigues masies. Actualment es troba en un estat lamentable de conservació.

A mig pendent sota l’església hi ha la casa del Clot; s’han abandonat la resta de masos històrics, com les Ferreres, la Codina o Can Figuera, aquest amb una vella capella de Sant Isidre, erigida el 1625, prop seu.

La demografia de la resta del terme, si fem excepció del sector del Congost, no ha estat pas més afortunada puix que s’han abandonat o aterrat cases i masies de tanta tradició històrica com la Vila, Puig-agut, el Solà i el Soler, Vilardebò, el Bellit, Montcau o l’Avencó, proper a Aiguafreda, on hi havia els antics pous de gel que abastaven en part la ciutat de Barcelona i els masos del fondal, com la Torre, el Torn, Santa Eugènia, Pereres o la Pedralba.

Vallforners és també un antic casal, documentat des del 1009, quan els comtes Ramon Borrell i Ermessenda lliuraren la meitat del seu domini alodial als vescomtes Ramon Folc i Ermessenda. Es troba sota el pla de la Calma, enfilat en la vall on neix la riera que esdevindrà la de Cànoves o Cardedeu i era un gran casal que fou renovat a la fi del segle XVI pels senyors de Tagamanent. Es troba en un petit planell per on passava l’antic camí d’accés al pla de la Calma. El barri del casal és envoltat per un portal i tancat de tipus modernista. El casal té annexa una capella ara en ruïnes, on en una làpida de marbre en llatí macarrònic es diu que la casa fou edificada pel senyor de Tagamanent i restaurada l’any 1610 pel seu fill Dalmau de Rocabertí, de la família dels vescomtes de Perelada. Damunt la porta del casal hi ha un escut en marbre dels Rocabertí. Sota el casal hi ha dos plans envoltats de murs on es féu alguns temps una fira de bestiar.