Com tothom ja sap, en el mes de gener vaig tenir un petit accident amb una fractura, que ara se que és de tres costelles en el gran esport de la neu. Aixó en va portar a fer un incís en el mesos següents en les sortides amb la penya. En tot aproximadament fa un més vaig fer juntament amb el Ramón i el Josep una sortida per la serralada de la Marina, però, quina va ser la meva sorpresa, que havia perdut tota la meva força i en conseqüència m'havien d'esperar a cada tram, tot aixó sense haver deixat pràcticament el gimnàs, aixó em va fer veure que jo no era el mateix.
Parlant amb uns i l'altres vaig arribar a la següent conclusió. "La Penya Panzeta ja te un nivell insuperable per a mí", en conseqüència abandono el corre diumenge a diumenge. No vull molestar ni patir. Aixó significa que, el vostre president honorífic Pere, si a la llarga torna a ser el d'abans pot ser que en un futur torni a la Penya, però no dels que son molt forts i baixant trialeres com a boixos, sinó d'una alternativa mès tranquila, dues o tres hores, etapes mès curtes, tranquilitat en les baixades i un gran etcetera, però el més important amb l'esperit PANZETA. Gràcies per esmentar-me de quan en quan.
11 comentaris:
Hola Pere, me alegro de saber de ti. Entiendo tu razonamiento pero ya sabe que durante el año hay rutas para todos los gustos. Así que anímate y déjate ver por aquí, ya sabes que en la Penya el grupo va por delante de lo individual. En cuanto vengas un par de Domingos estarás a tono perfectamente. Un abrazo company!!
Pere es cuestion de ponerse en forma, es normal que hayas perdido fondo, pero con tiempo y paciencia todo vuelve.
Sobretodo no dejes de salir con la bicicleta, el gimnasio esta muy bien, pero ya sabes que en la calle es muy diferente.
ANIM!!!
Pere company! és un plaer llegir-te has de saber que estic en la mateixa situació que tu. No puc seguir el panZetas ni amunt ni avall, però això no em farà desistir de continuar gaudint, d'aquells dies que siguin assolibles per mi; de l'esperit del grup.
Ànims i fins aviat!
¡Joder! no tireis la toalla tan fácilmente. Cuando me rompí la clavícula estuve 3meses sin salir y, con esfuerzo, me puse al día. Ahora no puedo ni caminar, ya me he perdido 3salidas y no creo que pueda coger la bici hasta la nocturna pero ya vereis como me pongo "a tono". Cuesta esfuerzo pero se consigue. Llegar es lo importante...bueno y celebrarlo en el bar al terminar también.
¡Salut!
Pere animat, ja saps que com diu el Fernando, lo important de la Penya és el grup i com sempre esperarem a l'ultim sigui qui sigui i quant sigui.
Pere, ja veuràs que tornaràs a ser el d´avans que encara tens corda per rato i ens has de donar molta canya. Dona-li temps al temps i ho veuràs millor. Una abraçada.
Pere no te desanimes,esque despues de una lesion como la tuya creo que nos pasaria a todos pensar que no estamos a la altura de la penya y es que sin parones la gente sigue tirando y teniendo mas fondo pero como dice Fernando con dos o tres veces que vengas habras cojido el ritmo,un abrazo machote.
Joder Pere, no te rindas sin haber luchado. Además que se echan de menos tus gritos en las bajadas macho.
Se que va a ser duro para tí coger el ritmo otra vez, pero estoy convencido que con un poco de perseverancia lo conseguirás.
Todos te ayudaremos a motivarte. Ya verás cuando veas a la 501. Je je.
Espero verte pronto.
Bona nit Pere, agafar la forma costa molt perde-la es cuestió de dies. Tingues paciència , vés treballant dur i de ben segur que en breu et tornem a tenir a la Penya amb els teu esperit.... la edat no és una barrera, ( fins a un cert punt) tenim bons exemples també a la penya: Garcia Auto... Cuida't , ves entrenant. En breu tornarem a tenir-te entre nosaltres. T'esperem
Animo Pere, seguro que te pones en forma en poco tiempo. Si quieres podemos salir los sabados y los domingos para ir cogiendo forma o alguna tarde. Yo me ofrezco a salir contigo ya que tambien salgo de una lesión y no estoy en mi mejor momento. Piensatelo! un abrazo!!!
Hola Pera yo por trabajo a veces estoy dos o tres salidas sin salir, y luego me cuesta seguir a estos mamones pero siempre te esperan. Intentalo de nuevo, animo y un abrazo..
Publica un comentari a l'entrada